QR Code
https://iclfi.org/pubs/lb-ca/8

Uns sistemes de salut miserables, uns habitatges decrèpits, una producció basada en la recerca del benefici, la tirania imperialista: la naturalesa del capitalisme és la que alimenta la crisi econòmica i sanitària que està devastant el planeta des de l’esclat de l’epidèmia de la Covid-­19. Les burgesies parasitàries han reaccionat a la pandèmia amb el que és més favorable als seus interessos: han obligat a tota la població a confinar-­se en el seu domicili fins que arribi la vacuna.

Els confinaments imposats per les burgesies son una mesura de salut pública reaccionària. Els treballadors s’hi han d’oposar! Els confinaments ben poden alentir temporalment la propagació del virus, però afebleixen la capacitat de lluita de la classe obrera. Han provocat una crisi econòmica i han deixat a moltíssima gent a l’atur confinant sectors sencers de la indústria i dels serveis. El tancament d’escoles i guarderies ha afegit un pes opressiu suplementari a la família. La repressió s’ha intensificat de forma considerable, s’han trepitjat els drets democràtics i els drets de la classe obrera. Els aplecs, les manifestacions, els viatges, les vagues, les activitats sindicals: tot està restringit o prohibit. Els confinaments estan pensats per impedir la lluita de la classe obrera, l’única manera que tenen els treballadors de protegir realment la seva salut i combatre les causes socials de la crisi.

Amb el pretext que «estem tots al mateix vaixell», els capitalistes lliuran una guerra llampec contra la classe obrera. Fractura dels sindicats, acomiadaments massius, rebaixa salarial, augment del ritme de treball, aquesta és la «nova normalitat». La classe obrera està desarmada davant de la doble amenaça d’un virus mortal i dels atacs capitalistes. En tot el món, els dirigents procapitalistes dels sindicats i dels partits obrers col·laboren fidelment a l’ofensiva de la burgesia. En nom de la unitat nacional i de la lluita contra el virus, estan traint a la classe obrera.

Tant en els partits laboristes britànic o australià, el Partit social-­demòcrata o Die Linke a Alemanya, el PS i el PC a França, com en el Partit comunista sud-­africà, els dirigents traïdors del moviment obrer tenen un paper clau per posar en marxa els confinaments, en l’àmbit local i nacional, i fer que s’ho empassin tot els treballadors i els oprimits. Tant a l’AFL-­CIO americana, els sindicats mexicans i italians com a les confederacions japoneses Rengo, Zenroren i Zenrokyo, els dirigents sindicals pressionen els seus membres perquè donin suport a les mesures de la burgesia. Dit d’una altra manera: quedeu-­vos a casa i deixeu que us prenguin el pèl!

És ara que s’ha de defensar la salut i la feina de la classe obrera. Això planteja de manera directa la tasca de forjar una nova direcció del moviment obrer. Els sindicats han de lluitar contra el tancament de les indústries per part de l’Estat capitalista i per aconseguir les mesures de seguretat necessàries per als treballadors. S’han de reconstruir i triplicar de forma immediata el nombre d’infraestructures sanitàries i d’allotjaments deteriorats. S’han d’expropiar les millors propietats capitalistes i, al mateix temps, instaurar un programa massiu de treballs públics per donar als treballadors unes condicions de vida decents.

Tots els interessos vitals dels treballadors i dels oprimits xoquen amb les bases de la dominació de la classe capitalista. La crisi actual mostra molt clarament que les dones s’han d’emancipar del dogal de la família, que s’ha d’acabar amb l’opressió racial i alliberar el món de l’explotació imperialista. Per la humanitat, l’únic camí possible és el de les revolucions obreres i la instauració d’una economia socialista planificada internacional.

El fracàs estrepitós dels dirigents del moviment obrer i dels seus acòlits pseudomarxistes dóna als proletaris amb consciència de classe la tasca vital de construir una direcció basada en el programa revolucionari trotskista, el veritable marxisme-­leninisme. La Lliga Comunista Internacional (Quarta Internacionalista) lluita per construir un partit avantguardista leninista internacional, l’instrument crucial per donar al proletariat la consciència revolucionària i instaurar el poder obrer. Reforgem la IV Internacional, el ­partit mundial de la revolució socialista!

A baix la col·laboració de classe i la unitat nacional!

Durant un any, l’actitud de la LCI va ser d’acceptar el confinament com una cosa necessària. Nosaltres repudiem aquesta actitud. Era una capitulació davant el crit de guerra per a la «unitat nacional» que pretén que totes les classes secundin el confinament perquè salva vides.

A favor d’aquesta causa presumptament universal, els dirigents obrers sacrifiquen de forma deliberada els interessos del proletariat. Com en altres qüestions de salut pública, la lluita contra la pandèmia no passa per sobre dels antagonismes de classe. Darrere la preocupació dels capitalistes per «salvar vides», ells continuen protegint els interessos de la seva classe. A la burgesia només li interessa la salut pública per mantenir una mà d’obra en bones condicions per ser explotada, al menor cost possible, i per protegir la seva pròpia salut. Totalment oposat a aquest objectiu reaccionari, l’interès del proletariat es d’obtenir les millors condicions de vida i el millor accés a la salut per a tots. Aquests interessos de classe són clarament contraris i no són compatibles, que hi hagi una pandèmia o no. La classe obrera només pot defendre el seu accés a la salut i la seva seguretat mitjançant una mobilització independent contra la burgesia.

La burgesia fa xantatge als treballadors al·legant que la lluita pels seus interessos estendria la malaltia: les reunions sindicals i les manifestacions serien una amenaça per la salut pública, els sanitaris estarien matant a gent quan lluiten per obtenir millors condicions de treball, les escoles i les guarderies haurien d’estar tancades per protegir als nens. És una gran mentida! La lluita contra els confinaments és el punt de partida necessari per lluitar contra les causes socials que han provocat el desastre actual. Les reunions sindicals són essencials perquè els treballadors es puguin defensar per ells mateixos. És gràcies a la lluita dels treballadors i de les treballadores de la salut que aconseguirem una millora de l’atenció sanitària. Lluitar contra el tancament de les escoles i les guarderies és un requisit previ per obtenir millors escoles i guarderies, al mateix temps que avança la lluita per l’emancipació de la dona.

En el seu escrit L’agonia del capitalisme i les tasques de la IV Internacional (1938), el dirigent bolxevic Lev Trotski deia:

«A una societat fonamentada sobre l’explotació la moral suprema és la de la revolució socialista. Són bons els mètodes i mitjans que aixequen la consciència de classe dels obrers, la seva confiança en ses pròpies forces, la seva disposició a l’abnegació en la lluita. Són inadmissibles els mètodes que inspiren entre els oprimits la por i la docilitat front als opressors [...].»

La burgesia sempre utilitza imperatius morals absoluts com «salvar vides» per justificar els seus crims. Els imperialistes alemanys i francesos utilitzen la Unió Europea per dessagnar el proletariat a través d’Europa en nom de la «pau» i del «progrés social». Els imperialistes americans i els seus aliats de l’OTAN han arrasat Líbia, Iraq, Afganistan i molts altres països en nom de la «democràcia» i de la «llibertat». Van envair Somàlia l’any 1992 per «alimentar als afamats». Quan la burgesia exclama que s’han de «salvar vides», sempre és per inculcar la submissió davant la classe dirigent i perquè la gent doni suport a la unitat nacional darrere dels seus interessos propis.

A favor del control sindical de la seguretat i la salut laboral!

L’Estat capitalista, principalment format per la policia, les presons, l’exercit i els tribunals, és un aparell de violència organitzada per preservar la dominació i els beneficis de la burgesia. Els marxistes recolzen algunes mesures de salut pública imposades per l’Estat quan aquestes són beneficioses per la classe obrera, com les vacunes obligatòries, però pretendre recolzar-­se en l’Estat per protegir el sistema de salut i la seguretat és un suïcidi.

Els estalinistes del Partit comunista de Grècia són uns experts en deformar aquestes bases del marxisme. Entre les principals reivindicacions en els sindicats trobem:

«Un control sanitari organitzat, sota la responsabilitat de les agències de l’estat per [impedir] la propagació del virus en el port de Pireu, a [l’armador] Cosco, en els vaixells, a la Zona de drassanes, a les fàbriques i unitats industrials a on treballen milers de treballadors.»

Rizospastis (1r abril)

Així encadenen a la classe obrera a l’Estat capitalista i creen il·lusions sobre la benevolència de les seves autoritats sanitàries. Els treballadors han de lluitar per obtenir el control sindical de la seguretat i salut laboral. Són els sindicats, no l’Estat capitalista, qui ha de determinar quines condicions de treball són segures.

Els sindicats són els òrgans elementals de defensa de la classe obrera. El seu paper és el de defensar als obrers en el seu lloc de treball, no lluitar perquè es quedin a casa. Tot el contrari del que fan els dirigents dels sindicats de professors en molts països: lluiten perquè el govern mantingui les escoles tancades per «protegir» als professors i als estudiants. Covardament, es neguen a lluitar per aconseguir escoles més segures. Contra aquesta política dels buròcrates sindicals, la de «quedar-­se a casa esperant que passi tot», és necessari construir una direcció classista. Una direcció que es recolzi en la mobilització de la base dels sindicats i de tot el moviment obrer per lluitar contra els tancaments i aconseguir així millors escoles i llocs de treball més segurs.

És urgent organitzar campanyes per promoure la sindicalització, per unir i donar més força al proletariat. Els treballadors temporals i els que treballen per subcontractistes s’han de sindicar: han de cobrar el que estableix el conveni sindical i han de poder beneficiar-­se de les mateixes prestacions socials. Sindicalitzar els empleats amb poc poder social (els treballadors dels comerços, bars i restaurants, repartiment, etc.) permetrà que estiguin sota la protecció de la classe obrera organitzada.

Reobertura de l’economia! Lluitem contra l’atur!

Seguint els dirigents traïdors del moviment obrer, les organitzacions que diuen ser trotskistes es prosternen davant la burgesia. Lutte ouvrière, el Corrent Marxista Internacional (CMI), el World Socialist Web Site, l’Internationalist Group, la Fracció Trotskista per la Quarta Internacional, i altres donen suport a tots els confinaments i traeixen al proletariat.

El CMI, per exemple, va exigir: «Cal aturar immediatament tota la producció no essencial. Els treballadors d’aquests sectors han de romandre a casa i percebre el seu salari íntegre, el temps que calgui» (www.marxist.com, 20 de març de 2020). Es tracta d’una demanda totalment reaccionària que només pot conduir a més acomiadaments! La CMI vol deixar sense feina sectors sencers de la classe obrera que passarien a dependre de les ajudes socials.

La classe obrera obté el seu poder social del seu paper en la producció. El moviment obrer s’ha d’oposar als acomiadaments i al treball a curt termini lluitant per la contractació i els programes de formació dirigits pels sindicats i per la reducció de la jornada laboral sense pèrdua de salaris, per tal de distribuir la feina entre totes les mans. La crisi actual demostra que és absolutament necessari un augment de la producció i dels serveis: més atenció mèdica i de millor qualitat; construcció massiva d’habitatges socials; locals amplis i ben ventilats per a escoles i guarderies; millora del transport públic. La reobertura i l’expansió de l’economia són necessàries per satisfer les necessitats dels treballadors i combatre l’atur i l’empobriment.

Per a una atenció mèdica gratuïta i de qualitat!

El sistema de producció basat en la recerca del benefici no pot proporcionar una atenció mèdica adequada. Expropiació sense compensació d’hospitals privats i religiosos i empreses farmacèutiques! Per a la formació massiva i la contractació, dirigida per sindicats, de treballadors sanitaris i hospitalaris! Abolició de patents, de manera que es puguin produir de forma massiva vacunes i medicaments a tot el món!

Davant de l’estat ruïnós en què es troben, els reformistes de tota mena demanen que els sistemes de salut siguin nacionalitzats. Per exemple, Left Voice, la secció nord-­americana de la Fracció Trotskista, demana «la nacionalització de totes les indústries relacionades amb la salut, sota control obrer» (Left Voice, 13 d’abril de 2020). No us deixeu enganyar pel discurs d’esquerres d’aquests socialdemòcrates. Advoquen per un confinament més estricte, que dificultaria encara més qualsevol acció massiva del proletariat, cosa que impossibilitaria la lluita per obtenir una millor atenció mèdica.

El model de control obrer de Left Voice és el següent: «A l’Argentina, els treballadors mostren el camí a seguir. A tot el país, fàbriques controlades pels treballadors comencen a funcionar sense patró per satisfer la demanda i no per lucrar-­se.» Left Voice fa referència a la presa de possessió, a l’Argentina capitalista, d’unes fàbriques marginals que han fet fallida. Aquest no és un model a seguir. La perspectiva de Left Voice és la gestió per part dels treballadors d’un sistema sanitari nacionalitzat en el marc del capitalisme, és a dir, la institucionalització de la col·laboració de classes. Alliberar el sistema de salut de les urpes dels capitalistes aprofitats només és possible destruint l’Estat burgès, substituint-­lo per la dictadura del proletariat i expropiant la classe capitalista.

La classe obrera ha de defensar tots els oprimits!

Les capes baixes de la classe mitjana estan devastades. El suport criminal dels dirigents obrers i de tota l’esquerra reformista als confinaments deixa el camp obert a l’extrema dreta, ja que permet als sinistres reaccionaris i als feixistes de socal-­rel presentar-­se com a defensors dels drets democràtics i com els herois de la petita burgesia arruïnada. Un partit revolucionari mobilitzaria la classe obrera per defensar tots els oprimits i la uniria a les formacions d’obrers en la lluita contra la burgesia.

A Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica, milions de pagesos pobres són arruïnats pels propietaris de terres i pels bancs, ja que els confinaments condemnen els venedors ambulants a la fam. A tot arreu, els petits comerços, bars i restaurants, així com els estudiants, estan ofegats pels deutes. Cal cancel·lar tots els seus deutes!

Milions d’administratius es veuen obligats a treballar des de casa. El «teletreball» comporta acomiadaments i hores extraordinàries no remunerades, aïlla els treballadors, facilita els atacs antisindicalistes i fa pràcticament impossible l’organització dels sindicats. Les vagues no es guanyen per Zoom, sinó amb piquets. Qualsevol sindicat decent s’ha d’oposar als plans de «teletreball».

Els immigrants són un component crucial de la classe obrera i treballen de forma desproporcionada en els serveis més afectats per guanyar uns salaris miserables. Per tancar files, la classe obrera ha de lluitar pels plens drets de ciutadania per tots els immigrants!

Socialització de les funcions familiars!

La burgesia intenta amb totes les seves forces capgirar la roda de la història. Els confinaments fan que recaigui íntegrament en la família, i principalment en les espatlles de les dones, la responsabilitat de la cura i educació dels nens i la cura de la gent gran. Les dones es veuen obligades a tornar a la llar familiar, més dones que homes perden la seva feina i pateixen un augment dràstic de la violència domèstica. Els nens i adolescents són empresonats amb els seus pares. Els jubilats moren sols en sòrdides residències de gent gran.

Si el confinament ens ha demostrat una cosa és que l’agenda feminista per redistribuir les tasques domèstiques dins de la família és un carreró sense sortida. El que cal és treure les tasques domèstiques de l’entorn familiar: guarderies gratuïtes obertes les 24 hores del dia, bugaderies i restaurants col·lectius, llars de jubilats de qualitat.

Els confinaments han reforçat els pilars del capitalisme: l’Estat, l’Església i la família. L’emancipació de les dones només es pot aconseguir en el marc d’una transformació socialista global, on la família serà substituïda per la socialització de la cura dels fills i el treball domèstic. Per l’alliberament de les dones mitjançant la revolució socialista!

A baix l’imperialisme!

El sistema imperialista mundial, en el qual algunes grans potències competeixen per dividir el món i explotar milers de milions de persones, és la font mateixa de la crisi mundial actual. Davant la pandèmia, cal una resposta internacional coordinada. Però això és impossible en un sistema basat en les rivalitats interimperialistes i la competència entre estats-­nacions. L’imperialisme aixafa i bloqueja el desenvolupament econòmic, social i cultural del món, per afavorir els interessos de les borses de Wall Street, Tòquio, Londres, Frankfurt i París. Els imperialistes utilitzen aquesta crisi per estrènyer el nus del capital financer internacional que estrangula els països dependents. Cancel·lació del deute imposat pels imperialistes! A baix l’ONU, l’FMI, l’OTAN, el TLCAN 2.0 i la Unió Europea!

Defensa de la Xina! Els imperialistes multipliquen els seus esforços per provocar una contrarevolució capitalista que enderrocaria la Revolució de 1949 i sotmetria l’Estat obrer deformat xinès a les seves depredacions. Per una revolució política obrera que expulsi la burocràcia estalinista!

Per a les noves revolucions d’Octubre!

¿Corea del Sud, Suècia, Austràlia? La premsa burgesa no deixa de debatre sobre quin país ha trobat el millor compromís entre les morts i la repressió massiva. Els marxistes seguim un model completament diferent: la revolució bolxevic de 1917. Sota la direcció dels bolxevics de Lenin i Trotski, la classe obrera ha trencat les cadenes de l’explotació capitalista i això ha fet avançar la humanitat a passos de gegant. El sistema de salut pública va ser una de les grans proeses de l’estat obrer soviètic, tot i que es va forjar en el gresol de la guerra civil i la invasió imperialista, en un territori ja devastat per la guerra mundial. L’home que va presidir la seva creació, Nikolai Semashko, va escriure l’any 1919:

«Fer sortir els pobres de les ciutats dels seus soterranis humits perquè s’allotgin en habitacions espaioses en edificis ben construïts, lluitar realment contra les malalties socials, crear condicions laborals normals per als treballadors, tot això no es pot realitzar si considerem la propietat privada com quelcom sagrat i inviolable. L’antic sistema de salut dubtava com si això fos una barrera insalvable: el poder soviètic–el poder comunista–va trencar aquesta barrera.»

– «Les tasques de salut pública a la Rússia ­soviètica», publicat a Bolshevik Visions: First Phase of the ­Cultural Revolution in Soviet Russia, textos recollits per William G. Rosenberg (University of Michigan Press, Ann Arbor, 1990)

– Comitè Executiu Internacional de la Lliga Comunista ­ Internacional (Quarta Internacionalista), 19 d’abril de 2021